Yearly Archives: 2010

TELÈFON MÒBIL: USAR-LO BÉ I CONÈIXER COM FUNCIONA

En la nostra vida diària ens trobem exposats a ones electromagnètiques de diferent intensitat, derivades de la presència de xarxes elèctriques, ordinadors, aparells microones a la cuina, serveis wi-fi…i també per l?ús del telèfon mòbil, un estri molt present a tot arreu. El mòbil facilita la comunicació i pot ser un vehicle per mantenir el contacte amb les persones més properes i facilitar el suport emocional, cosa molt recomanable benestar de tots. Però l?ús del mòbil no està lliure d?inconvenients.

Els telèfons mòbils s?usen des de fa ja molts anys, en el marc d?una àmplia regulació legal que controla la instal?lació d?antenes, la seva potència d?emissió i les característiques dels aparells. Aquesta regulació protegeix la salut de la ciutadania sempre que es respectin els límits establerts, que estan harmonitzats a tota la Unió Europea i que incorporen marges de seguretat molt amplis. En general, les normatives de telefonia mòbil apliquen a tot arreu el principi de precaució.

De la seva banda, l?Organització Mundial de la Salut (OMS) ha establert que ?cap estudi permet concloure que l?exposició a camps electromagnètics de radiofreqüències emesos pels telèfons mòbils o les seves estacions base ?les antenes- tingui cap perill per la salut?. Però, al mateix temps, la comunitat científica treballa en diverses investigacions per confirmar aquest coneixement, ja que la relativa novetat de la tecnologia dels telèfons mòbils obliga a esperar uns anys per poder emetre judicis més concloents.

De cara a la protecció dels usuaris, convé tenir present que el nostre cos està exposat principalment a les emissions de l?aparell mòbil, per tant, les antenes de telefonia instal?lades a la ciutat no incideixen tant com el telèfon cel?lular. Com més a prop es troben el telèfon i l?antena fixa, menor serà la potència amb què el mòbil haurà d?emetre. Cal dir que sempre que sigui possible el mòbil s?ha de portar apagat, i si no es pot, com a mínim que estigui separat del cos.

Recomanacions generals

Per tot això, és important escollir els espais amb millor cobertura per telefonar, ja que amb baixa cobertura els aparells han d?emetre a màxima potència. Els experts, a més, recomanen no acostar el mòbil a l?orella fins que s?hagi establert la comunicació. Igualment, dispositius de mans lliures o auriculars amb micròfon redueixen l?exposició del cos, i poden ser útils.

En general, els professionals de l?Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) recomanen limitar la durada de les converses, i apagar absolutament el mòbil quan hi hagi risc d?interferir equips electrònics, com passa als avions o hospitals.

Per cortesia, convé no molestar amb el soroll del nostre telèfon mòbil o la conversa en veu alta o amb altaveus connectats. Quan conduïm un taxi o un vehicle en general (bicicleta inclosa), la conversa amb el telèfon mòbil pot ser font de distracció i multiplica per 4 el risc d?accident (compte amb les distraccions durant les converses amb els nostres passatgers).

Recomanacions específiques pels nois i noies

Per sota dels 16 anys es recomana limitar l?ús del telèfon mòbil, en ser població més vulnerable i en desenvolupament. A més de les recomanacions generals, convindria tenir present si la trucada és realment necessària, i fer pensar al noi o noia sobre el fet de consumir recursos. De la mateixa manera, podem tractar que l?adolescent reflexioni si té un telèfon fix a l?abast amb el que pot tenir el mateix servei. I, dins del capítol de riscos, pensar que un ús descontrolat del mòbil pot ser quasi addictiu.

Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB)

En buenas manos: El día más doloroso, ganó el Atlético

Fecha de publicación: Viernes, 14 de Mayo de 2010

Dr. Bartolomé Beltrán, director de Prevención y Servicios Médicos del Grupo Antena3

Estaba leyendo el proyecto Nanofarma y no salía de mi asombro. Porque generar 90 patentes, 6 moléculas en desarrollo clínico y 13 publicaciones en cuatro años me parece que es un hecho que invita a reflexionar. Estaba tan a gusto, tan contento pensando en los datos que me dan los banqueros amigos, esos que insisten en la extraordinaria sostenibilidad de las áreas nutritivas y farmacéuticas para aguantar las crisis. De repente llegó a mis manos la revolución que generó el presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, con su presencia en el Congreso de los Diputados.

Era un día de dolor. De muchísimo dolor. Vivíamos la jornada de Fibromialgia y Fatiga Crónica y me tocó pasarla en un ayuntamiento socialista, concretamente el de la localidad madrileña de Fuenlabrada, en el Curso de las III Jornadas de Fibromialgia organizado por A.Fibro-Sur y Afifuen. Manuel Robles, el alcalde fuenlabreño, me daba palmadas en la espalda pensando que estaría triste por el notable sufrimiento de quienes padecen esa patología de la que no sabemos la causa exacta ni el tratamiento preciso. No era exactamente así, pero mi trastorno era como una moneda con dos caras, la de la patética realidad de los afectados por la patología del día y las duras medidas de recorte en toda España y especialmente contra la industria farmacéutica.

Me leí el discurso de Rodríguez Zapatero, y cuando el texto indicaba reducir los gastos en farmacia mediante una revisión del precio de los medicamentos excluidos del Sistema de Precios de Referencia, casi me da un síncope. Se me pasó de momento y escuché atento las ponencias. La de Ángel Pontones, que lo sabe todo sobre recursos socio-económicos a disposición de las personas con certificado de discapacidad, y lo que contó José López Sanz, de la oficina del Defensor del Paciente.

Camino de casa para ver el partido, triunfal por cierto, del Atlético de Madrid en Hamburgo contra el londinense Fulham, comprobé que el proyecto Nanofarma está formado por PharmaMar (del Grupo Zeltia), Laboratorios Rovi, Faes Farma, Noscira y Sylentis (también del Grupo Zeltia), Lipotec y Dendrico. Se han invertido más de 33 millones de euros durante sus cuatro años de duración. Se ha trabajado con más de 100 compuestos activos entre antitumorales, antiosteoporóticos, anticoagulantes y distintas moléculas destinadas a enfermedades neuronales, oculares e infecciosas.

Sin embargo, mucho me temo que desde los banqueros amigos que creen que la farmacia y la nutrición son un buen nicho para invertir, hasta los prebostes del sector que devolvían al Estado por la vía de la investigación y el desarrollo los beneficios, ahora se va a acabar lo que se daba. En este sentido, yo no sé si ganar menos es injusto, pero, eso sí, que se pierdan 20.000 empleos de manera directa o indirecta es un fiasco.

Porque las medidas de reducción del gasto farmacéutico anunciadas por el Gobierno de Rodríguez Zapatero le podrán suponer un ahorro de 3.300 millones de euros, pero, sin embargo, la estocada puede ser mortal. Seguro.