Afibrocat
Search for:

Trobada amb el voluntariat d’Afibrocat

Aquest dissabte 11 d’abril, vam celebrar la nostra trobada amb els voluntaris i voluntàries de l’Associació. No ens vam poder ajuntar totes i tots, tot així els que no van poder venir van ser-hi d’una manera o altra.

Gràcies una vegada més i no ens cansarem d’agrair-vos i reconèixer els que ens heu donat, ens esteu donant i esperem que ens seguiu donant. No hi ha paraules per agrair la vostra feina i aportació al nostre benestar diari.

Sense vosaltres no seria possible poder fer el que des d’AFIBROCAT s’està fent. Felicitats, enhorabona i, de nou, mil gràcies a les nostres voluntàries i voluntaris!

Xerrada de la Dra Laura Arranz, sobre la “dieta antiinflamatòria”

Ahir dijous, 9 d’abril, vam tenir la xerrada-ponència sobre la importància de la nutrició a la fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica.

Laura Arranz, doctora en alimentació i nutrició, farmacèutica i dietista nutricionista, magistralment i davant de més d’una cinquantena de persones –sòcies i no sòcies- va compartir i ens va fer entendre com la nutrició és una eina estratègica per reduir la inflamació sistèmica i que, amb una alimentació equilibrada i correcta, es poden corregir deficiències nutricionals que ens poden ajudar a mitigar el dolor i millorar els nivells d’energia.

Gràcies Laura, gràcies a totes i tots els assistents i gràcies a l’equip de treball d’Afibrocat, per fer possible aquestes trobades que tan importants són per a les nostres malalties.

Gimcana urbana: la ciutat que no veiem

Barcelona Invisible

Avui hem pogut compartir amb associats i familiars, una gimcana cultural preparada per l’Andrés, component de l’equip de sortides de la nostra Associació.

Un recorregut d’11 punts acuradament elegits per poder aprendre i valorar aquesta Barcelona, moltes vegades invisible, que amb prou feines coneixem.

Descobrint de la mà i veu d’Andrés que magistralment ens ha mostrat, entre d’altres, a un Hermes amb els seu caduceu (bastó amb serps), les talàries (sandàlies alades), o el pètas (barret de viatger).

Una experiència urbana que ha omplert la vintena de persones de sorpreses, i potser aquestes hores de convivència familiar ens ha permès conèixer-nos i aproximar-nos més i millor.

Gràcies una vegada més a totes i tots per fer-ho possible i mil gràcies a Andrés (afectuosament APU)