Afibrocat
Search for:

III Maratón de Música Solidaria para la investigación en Sensibilidad Química Múltiple, Fatiga Crónica y Fibromialgia

El grupo de Fatiga Crónica del Vall d’Hebron Instituto de Investigación (VHIR) organiza el domingo 28 de octubre, a las 18:00 horas, la tercera edición de la Maratón Solidaria, un concierto que tiene como objetivo recaudar fondos para la investigación biomédica en la Sensibilidad Química Múltiple, la Fatiga Crónica y la Fibromialgia. El concierto se realizará en el Auditorio AXA-Illa Diagonal de Barcelona. Las entradas están a la venta en Ticketea desde 20 euros.

La tercera edición del evento se dedicará a Enrique Granados y contará con la presencia de 26 pianistas catalanes muy reconocidos que interpretarán Goyescas y otras obras del compositor catalán. Los pianistas que interpretarán sus piezas son: Adrià Bravo, Akiko Nomoto, Alba Ventura, Albert Guinovart, Àlex Martos, Àlex Ramírez, Alfredo Armero, Arnau Balcells, Carlos Bujosa, Carles Marigó, Daniel Blanch, Daniel Ligorio, Duo Vela, Elena Sancho, Jean-François Dichamp, Jordi Badia, Jordi Masó, Katia Michel, Laia Masramon, Laura Pérez de Tudela, Mario Miralles, Raimon Garriga, Ricard Rovirosa, Víctor Braojos i Xavier Ricarte.

La investigación en Sensibilidad Química Múltiple, la Fatiga Crónica y la Fibromialgia

En el VHIR, los doctores José Alegre y Jesús Castro investigan las causas del síndrome de fatiga crónica dentro del grupo de investigación en Enfermedades Sistémicas del VHIR que será el beneficiario de los fondos conseguidos durante el evento. La segunda edición, celebrada en 2016, fue todo un éxito y se recogieron cerca de 7.000 euros.

Dos tribunales reconocen la fibromialgia como principal causa para adquirir la incapacidad permanente absoluta

La principal muestra para medir esta enfermedad es el dolor repartido en 18 puntos por todo el cuerpo y para obtener alguna incapacidad permanente debe haber, al menos, 14 puntos identificados, según los expertos

Un Tribunal Superior de Justicia reconoce el dolor crónico que padece una trabajadora con fibromialgia, algo poco habitual en este tipo de juicios, ya que uno de los argumentos más utilizados por la Seguridad Social es que “el dolor es subjetivo y no constituye una base para acreditar que existe invalidez”

Dos sentencias han declarado la incapacidad permanente absoluta de dos empleados que presentaban el número máximo de puntos de dolor, limitándoles “para el desarrollo en condiciones aceptables de todo tipo de trabajo o profesión

Un juzgado de Ourense reconoce el síndrome de sensibilidad química múltiple como accidente laboral

Halla una vinculación entre el desarrollo de la fatiga crónica y las personas tratadas con radioterapia

Halla una vinculación entre el desarrollo de la fatiga crónica y las personas tratadas con radioterapia

El Grupo de Problemas Inversos, Optimización y Aprendizaje Automático de la Universidad de Oviedo, dirigido por el catedrático Juan Luis Fernández-Martínez, en colaboración con el grupo de estudio de la fatiga crónica del National Institute of Health (Washington), que dirige el profesor Leorey Saligan, ha descrito un nuevo mecanismo que explica el desarrollo de la fatiga crónica en personas enfermas de cáncer tratadas con radioterapia, tal y como recoge un artículo que ha visto la luz …

Leer mas: http://www.infosalus.com/asistencia/noticia-halla-vinculacion-desarrollo-fatiga-cronica-personas-tratadas-radioterapia-20180810110415.html

(c) 2015 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de este contenido sin su previo y expreso consentimiento.

PROPUESTA DE ACTUACIONES PARA PARAR LA INSTALACIÓN DE LOS NUEVOS CONTADORES DE LA LUZ

El reglamento europeo obliga a las distribuidoras a renovar la totalidad del parque de contadores, si bien permite un margen de incumplimiento del 2%. Este margen del 2% supone centenares de miles de personas.
Aun así, si de manera individual se iniciaran las actuaciones adecuadas, se podría conseguir parar o incluso revertir la instalación de los nuevos contadores, como se ha hecho en otros países, donde es opcional.
Para iniciar este proceso, las entidades Salud Activa y ENSALUT, con el asesoramiento legal adecuado, ofrecemos una vía de acción para intentar conseguir, tal como ya hemos hecho en el primer caso, la aplicación de medidas cautelares para aquellas personas que quieran oponerse al cambio del contador de la luz. El hecho de haber conseguido la aplicación de medidas cautelares hasta que la compañía no aporte la documentación en lo referente a la inocuidad de los contadores (adjuntamos documento), establece un precedente muy esperanzador.

Actuaciones a realizar en caso de no desear el cambio de contador:
a) Abrir un expediente administrativo a la Dirección de Minas con un escrito de queja contra la entidad distribuidora de electricidad esgrimiendo, entre otras cosas, la inexistencia de cumplimiento de la normativa de consumidores por no demostrar la total inocuidad del sistema de Endesa. Cuando se abre el expediente, se prohíbe (hasta ahora) el corte de luz mientras esté abierto.
b) Abrir un expediente administrativo a Salud Pública por el mismo motivo y pidiendo informe del departamento que demuestre fehacientemente la inocuidad del sistema que se está implantando por la distribuidora.
c) Presentar una denuncia por coacciones contra la persona que firma la carta en la que se amenaza con cortar la luz. Si se desestimara, más adelante habría que ir con procurador (el coste sería unos 100 euros).
d) Presentar una demanda civil contra la distribuidora reclamando la documentación probatoria de la inocuidad del sistema implantado, el respeto a la normativa de consumidores y la declaración de la infracción y, por lo tanto, la no implantación del sistema mientras no se demuestre que no afecta a la Salud. En esta demanda, pedir aplicación la de medida cautelar de prohibición de corte de luz.
e) Enviar carta certificada o burofax a Endesa con copia de todo reclamando no cortar el suministro eléctrico.
Estas actuaciones se realizarán con documentación preparada por el letrado de la asociación Salud Activa, firmada por el propio consumidor y sin gastos más allá del correo administrativo a Endesa, pues los otros documentos se pueden presentar sin coste tanto en la administración como al juzgado.
Si la persona desea que el letrado haga todo el seguimiento de su proceso, el coste será 175 euros más el posible gasto en el caso de desplazamiento al juzgado.
Atendidas tanto las diferencias en la casuística y complejidad de los procesos, como la posible diversidad de respuestas de la distribuidora, de la administración y de las resoluciones de los juzgados, es necesario iniciar las actuaciones legales por separado hasta el momento en que se pueda (si es posible) concentrar los procesos en uno sólo.
Finalmente, una vez obtenida la información de los juzgados, la administración y la distribuidora, se presentaría una demanda de cesación a través de la asociación de consumidores que comportaría parar la instalación de los nuevos contadores, hecho que beneficiaría a todo el mundo.
Además, las personas a las que ya se les haya cambiado el contador, también pueden iniciar actuaciones legales para pedir que se les reponga el antiguo contador.

ROGAMOS SE HAGA LA MÁXIMA
 DIFUSIÓN
Dirección de contacto: 

Saludos muy cordiales,
Asociación Salud Activa y Asociación ENSALUT

Afibrocat participa en el Programa de suport a persones afectades de Síndromes de Sensibilització Central i als seus familiars 2018-2021

Les Síndromes de Sensibilització Central (SCC) són patologies de diferents naturaleses que afecten diferents sistemes del cos, i que va englobar sota aquesta denominació per primer cop el doctor Muhammad B. Yunus l’any 1994.
Els símptomes més característics són: dolor muscular, una fatiga que no es repara amb la son, alteracions cognitives, afectació dels sistemes nerviós, endocrí i immunològic, hipersensibilitat a determinades substàncies químiques i camps electromagnètics, entre d’altres.
El mes de desembre de 2015, com a resultat d’una proposta dels diferents grups municipals, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar per unanimitat, mitjançant una declaració institucional, la creació d’un programa de suport específic per a les persones afectades de Síndromes de Sensibilització Central (SSC) i les seves famílies a la ciutat de Barcelona, en l’elaboració del qual han de participar representants de les persones afectades.
Sota el comandament del Comissionat de Salut, el Departament de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, engega el procés per elaborar el programa.
En el procés d’execució dels continguts de la declaració institucional, s’insta les diferents entitats de persones afectades i familiars a formar part de la Taula de Síndromes de Sensibilització Central, creada per elaborar un programa de consens per al suport específic a les persones afectades d’SSC de la ciutat de Barcelona i les seves famílies.
El programa ha de proposar accions destinades a la millora en la qualitat de vida de les persones afectades de Fibromiàlgia (FM), Síndrome de Fatiga
1 Professor de Medicina a “The University of Illinois” (USA)
www.barcelona.cat/salut 3
Crònica (SFC), Sensibilitat Química Múltiple (SQM) i Electrohipersensibilitat (EHS), sempre treballant des d’una visió centrada en tota la ciutadania.
L’Ajuntament de Barcelona es proposa avançar en un programa que reculli les accions que dotaran a la ciutat de mesures de suport que procuri millorar la qualitat de vida no només de les persones afectades i els seus familiars, sinó de tota la ciutadania, que desestigmatitzi les SSC i proporcioni la informació necessària a la població perquè en tingui un coneixement més ampli.
Ajuntament, institucions, entitats i professionals han treballat conjuntament per identificar i redactar les accions pràctiques corresponents que doten de contingut el programa, i han reconegut les mancances i les necessitats més directes, orientant, així, els objectius generals que cal desenvolupar

Desarrollan un modelo para diagnosticar el síndrome de fatiga crónica en el 70% de los casos

Desarrollan un modelo para diagnosticar el síndrome de fatiga crónica en el 70% de los casos

Afectados reclaman más reconocimiento e investigación para este tipo de patologías BARCELONA, 29 May. (EUROPA PRESS) – Un estudio impulsado por una asociación de afectados por encefalomielitis miálgica-síndrome de fatiga crónica (EM-SFC) de Barcelona ha desarrollado un modelo predictivo capaz de diagnosticar a más del 70% de los afectados, basándose en los tipos de linfocitos que tienen afectados y sus correlaciones, y a través de cálculos estadísticos avanzados. En declaracio …

Leer mas: http://www.infosalus.com/asistencia/noticia-desarrollan-modelo-diagnosticar-sindrome-fatiga-cronica-70-casos-20180529192544.html

(c) 2015 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de este contenido sin su previo y expreso consentimiento.

Un juez reconoce como “gran invalidez” a un afectado de sensibilidad electromagnética y síndrome de sensibilidad química

El juzgado de lo Social número 16 de València ha reconocido la incapacidad permanente con el grado de “gran invalidez” a un hombre que padecía fatiga crónica y fibromialgia, dolencias que sufre desde 2013 y a las que sumó posteriormente una sensibilidad electromagnética y un síndrome de sensibilidad química múltiple.

El afectado, según consta en la sentencia en un caso defendido por el despacho de Domingo Monforte Abogados, se encuentra aislado socialmente y vive en una casa en una zona rural, en compañía de su pareja, aquejada igualmente de sensibilidad química múltiple, por lo que deben restringir el uso de la electricidad al máximo, tener el aseo fuera de la vivienda y se ve obligado a recibir ayuda puntual de una vecina, que se encarga de las gestiones más cotidianas, como la compra y de la limpieza, siempre en condiciones especiales.

En la resolución, contra la que cabe recurso, el juzgado le reconoce el derecho del demandante a la prestación, equivalente al 100% de la base reguladora que le corresponde, y al complemento de gran invalidez, y pagas extras y mínimos que procedan desde julio de 2017. El afectado, de 52 años y analista de sistemas, había sido declarado en situación de incapacidad permanente total para su profesión desde 2013, por sus circunstancias anteriores, aunque pidió revisión de grado en 2017 por los síndromes nuevos.

En julio de 2017, se le denegó la petición. El Instituto Nacional de la Seguridad Social se opuso a su solicitud al considerar que el informe del equipo de valoración de incapacidades no reflejaba una agravación de las lesiones. Sin embargo, de acuerdo con el juez, los hechos probados suponen “sin lugar a dudas” una agravación del estado, y de ello existe una “abundante y clara documentación”.

Para el juez, con estas dolencias, “es más que evidente” que su estado se ha agravado y que no está capacitado para realizar ningún tipo de actividad laboral”. Así, añade que si bien es cierto que no se le puede considerar como dependiente total, por su patología tiene “grandes dificultades” para actividades cotidianas y sin la ayuda de otra persona, su calidad de vida “se ve notablemente reducida, por no decir prácticamente anulada y, con ello, su propia dignidad”.

“NUEVA ESPERANZA”

Para el despacho, este fallo judicial “supone una nueva esperanza a los enfermos afectados por esta patología considerada rara” y supone “la segunda vez que los tribunales reconocen a los enfermos con sensibilidad electromagnética y síndrome de sensibilidad química múltiple, una enfermedad considerada rara, el derecho a percibir, además de una prestación del 100% de su base reguladora, un complemento para poder pagar a una tercera persona que les asista”.

Esta es “una reivindicación de estos pacientes que se ven obligados a vivir aislados por los graves efectos, que la exposición a productos químicos ambientales y electromagnéticos, provocan en su salud”.


Las personas con fibromialgia toman mejores decisiones tras el consumo de bacterias saludables, según la UAL

Científicos de la Universidad de Almería han demostrado que el consumo de determinadas bacterias en pacientes con fibromialgia mejora la toma de decisiones hacia las actividades que realizan, de modo que la ingesta de estos microorganismos aumenta la predisposición para cambiar de una actividad a otra.

Ver más en: https://www.20minutos.es/noticia/3237677/0/personas-con-fibromialgia-toman-mejores-decisiones-tras-consumo-bacterias-saludables-segun-ual/#xtor=AD-15&xts=467263

“Fas tan bona cara, no sembles malalta!” o com s’invisibilitza les dones afectades de fibromiàlgia i fatiga crònica

Les Síndromes de Sensibilització Central (la fibromiàlgia, la fatiga crònica, la sensibilitat química múltiple i la electrohipersensibilitat) són malalties cròniques i complexes, altament feminitzades, que pateixen més de 250.000 persones a Catalunya. María José Canut i Dolors Pubill, afectades de fatiga crònica i/o fibromiàlgia, encara perceben certa “incomprensió per part del seu entorn” i denuncien “el tracte ineficient ofert per les administracions sanitàries”.

La raó principal per la qual els malalts de Síndromes de Sensibilització Central (la fibromiàlgia, la fatiga crònica, la sensibilitat química múltiple i la electrohipersensibilitat) estan marginats és perquè la majoria són dones”, afirma l’escriptora i afectada de fatiga crònica Clara Valverde en el seu llibre De la necropolítica neoliberal a l’empatia radical. Només a Catalunya són més de 250.000 les persones que pateixen aquest tipus de malalties i, segons l’especialista en Síndromes de Sensibilització Central (SCC) Joaquim Fernández Solà, “el 80% de les persones afectades de fatiga crònica (45.000 persones) i fibromiàlgia (200.000) són dones”. Per a Fernández Solà, “el fet que aquestes malalties siguin preponderantment de gènere explica que tant l’àmbit mèdic com el social manifestin poc interès al respecte”. I és que si un 80% d’homes no pogués treballar”, prossegueix l’especialista, “segur que es donaria un altre tipus de resposta a les demandes d’aquests pacients”.

De la mateixa manera que Clara Valverde, María José Canut i Dolors Pubill (nom fictici) també pateixen una de les SSC (fibromiàlgia i/o fatiga crònica). Ambdues lamenten que el dolor que genera aquest tipus de malalties sigui “invisible”. “Tothom em diu: “fas molt bona cara, no sembles malalta!””, explica l’afectada de fibromiàlgia María José Canut. “Però clar”, insisteix, “ells no saben que de vegades, en el meu dia a dia, sento un dolor devastador que s’escampa per tot el cos i que em deixa baldada al llit durant hores”.

Del pelegrinatge mèdic al diagnòstic de depressió

Fa deu anys que em van diagnosticar fibromiàlgia, però després em vaig adonar que, en realitat, arrossegava aquesta malaltia des de feia molt més temps”, afirma Maria José Canut. Tot i que va transcórrer anys amb “migranyes persistents i punxades severes a l’esquena, fatiga continuada i dolors imprevisibles a l’estómac”, fins el 2008 ningú va advertir mai que aquests símptomes poguessin tractar-se d’una SSC. “No tens res, això són només nervis”, era la freqüent resposta etzibada pels doctors i pels professionals de la salut que la van atendre. Així, com a conseqüència d’un context sanitari incapaç de detectar la seva fibromiàlgia, en un dels seus episodis de pelegrinatge mèdic María José va ser derivada a un psiquiatre i aquest li va diagnosticar depressió.

De la mateixa manera que María José, el diagnòstic de SSC de Dolors Pubill també va estar precedit per un altre de depressió. Van haver de passar alguns mesos perquè un doctor li confirmés que, a causa de la mononucleosi patida mesos abans, havia desenvolupat un quadre de fatiga crònica i d’incipient fibromiàlgia.

Vulnerabilitat i precarietat: un escenari recurrent després del diagnòstic

No obstant els problemes derivats de la fibromiàlgia, María José va seguir treballant de teleoperadora durant alguns anys més: “No podia deixar la feina perquè en aquell moment tenia la meva mare i els meus sogres a casa. Érem set en total (amb el meu marit i les meves dues filles) i jo m’encarregava pràcticament de tot”, declara María José.

Si bé en un primer moment va decidir no comunicar a l’empresa el seu malestar perquè “no ho haurien entès”, finalment María José –emparada pel seu diagnòstic de “depressió”- es va veure obligada a sol·licitar la baixa mèdica. Pocs mesos després, a través d’un burofax, li van comunicar que estava acomiadada. “No va ser una notícia traumàtica perquè, en aquell moment, vaig pensar que potser seria el millor i que així podria descansar”, aclareix María José.

Ara, que ja no té els avis a casa i que les seves filles s’han independitzat, confessa no sentir “tanta pressió”. Amb l’ajuda d’una mica més de 400 euros que dóna l’Estat per a persones majors de 50 anys a l’atur i amb els ingressos del seu marit, afirma poder portar “una vida sense dificultats econòmiques”. Fa alguns anys, va pensar a sol·licitar una pensió d’invalidesa, però el seu metge de confiança li va advertir que el procés per aconseguir-la seria “molt complicat”. Així, com “no volia haver d’anar amunt i avall, d’un lloc a un altre, perquè finalment tot aquest desgast quedés en res”, María José va decidir no iniciar un “nou pelegrinatge”.

Per la seva banda, Pubill treballa de mestra a jornada completa. Si bé assenyala que la fatiga i el dolor marquen el seu dia a dia, també destaca que vol seguir treballant i “no tancar-se en una bombolla”. La possibilitat de sol·licitar la mitja jornada és “una opció més que contemplada”, però al mateix temps ressalta que, de cara a la jubilació, “encara no ha cotitzat prou” i que no “està disposada a perdre els drets laborals adquirits fins al moment”.

Per aconseguir que el Departament de Benestar li acredités la discapacitat, va haver de presentar el seu historial mèdic atestat de quadres de depressió i de constants intervencions a l’esquena: “Em van dir que si només al·legava el meu diagnòstic de fatiga crònica no em concedirien la discapacitat”, declara. Així, una vegada reconeguda la seva discapacitat i emparada per l’article 25 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals –que regula la protecció de treballadors especialment sensibles a determinats riscos-, va sol·licitar a la doctora del Departament de Ensenyament una adaptació del lloc de treball.

Aquesta petició, amb tot, va ser ignorada en la primera visita. A la llum del seu historial mèdic, sosté Dolors Pubill, la doctora va considerar que “no estava preparada per ser mestra i que el millor que podia fer era no treballar”. Davant aquesta sentència, Dolors confessa haver-se sentit “acorralada i vulnerable”. “Tenia informes mèdics que garantien que estava preparada per dur a terme la meva feina; l’única cosa que volia era que se m’assignés un centre escolar adaptat, no gaire conflictiu i proper a casa”, apunta. No va ser fins a la seva segona visita -a la qual va anar acompanyada del seu marit- que la mateixa doctora, contemplant llavors l’article 25 de la Llei de Riscos Laborals, va iniciar el tràmit per sol·licitar una adaptació del lloc de treball. Des d’aleshores, cada vegada que acudeix a una visita mèdica del Departament d’Ensenyament ho fa acompanyada, “ja sigui del meu marit o d’alguna persona del sindicat”.

10 anys després de la ILP: el Pla Operatiu per abordar els SSC es torna paper mullat

Al 2016 el Departament de Salut va elaborar un Pla Operatiu d’atenció a les SSC, en el qual es comprometia a desplegar equitativament per tot el territori 18 unitats hospitalàries formades per professionals especialitzats. No obstant això, des de l’Associació Catalana per a la Síndrome de la Fatiga Crònica i d’altres Síndromes de Sensibilització Central (ACSFCEM) sospiten que “no s’estan complint les actuacions acordades” i adverteixen “una falta de transparència en la gestió dels diners invertits”.

Per què hi ha hospitals i centres d’atenció primària (CAP) que funcionen i d’altres que no?”, es pregunta desconcertada Núria Pons, presidenta de la ACSFCEM. Amb la mateixa estupefacció enquistada a la veu, María José Canut també lamenta el tracte proferit en centres mèdics com l’Hospital de Sant Pau: “Allà encara segueixen sense una unitat especialitzada, igual que fa deu anys quan em van comunicar que no podien fer-me el seguiment i em van derivar de nou al meu metge de capçalera”.

Així, sacsejades del CAP a l’hospital, i una altra vegada de l’hospital al CAP, són moltes les pacients de diferents llocs de Catalunya que, segons Pons, “arriben desesperades a l’Associació a la recerca de solucions”. “Només volen que les visiti un especialista”, clarifica, però “no tots els hospitals disposen encara d’unitats d’especialistes ni de recursos per tractar aquest tipus de malalties”.

Barcelona compta amb dos hospitals de referència en SSC: el Clínic i el Vall Hebron. Però aquests centres hospitalaris només poden tractar de manera gratuïta –“tot i que un cop l’any”, segons Dolors Pubill- aquelles pacients registrades en la seva àrea d’influència. Per aquest motiu, i després de la resposta etzibada a l’Hospital de Sant Pau, fa quatre anys María José es va veure obligada a visitar el doctor expert en SSC Joaquim Fernández Solà a Barnaclínic (entitat privada de l’Hospital Clínic): “Em va anar bé veure aquest especialista però cal dir que, a més d’haver estat mesos en llista d’espera, aquesta visita em va costar al voltant de 200 euros”. Si bé valora positivament l’atenció proferida pel doctor Fernández Solà, també lamenta “el preu abusiu d’aquestes visites” i que hi hagi “tantes dones passant-ho malament i sense possibilitat de pagar-se un seguiment mèdic de qualitat”.

Cap a una praxi de la cura i de la comprensió

Les SSC, reafirma Dolors Pubill, “són malalties que comporten molta solitud”. I és que, prossegueix la mestra, “ni la família ni els amics acostumen a entendre el nostre patiment”. Precisament perquè “som dones que hem estat lluitadores i que hem fet mans i mànigues per portar la casa endavant”, adverteix Pubill, “les persones del nostre entorn no ens creuen quan diem que no podem més”.

Per això, davant la confusió i el desconcert que susciten aquest tipus de malalties, Dolors opina que, des de les administracions, també “s’hauria d’invertir recursos per fer formacions als acompanyants de les persones afectades de fibromiàlgia i de  fatiga crònica”.