Afibrocat
Search for:

Sentencias que reconocen la Sensibilidad Química Múltiple (SQM)

Los jueces continúan, aunque con timidez aún, dictando sentencias en las que conceden la invalidez absoluta permanente a personas que padecen el síndrome de Sensibilidad Química Múltiple (SQM). Comentamos un caso.
María Valme ha trabajado durante unos 20 años en talleres de pinturas para la estampación de ropa, estando continuamente en contacto directo con pinturas, disolventes y amoniacos sin ningún tipo de protección. Hace unos ocho años, el médico Pablo Arnold, uno de los pioneros en el diagnóstico de la SQM en nuestro país, le diagnosticó dicha enfermedad y Síndrome de Fatiga Crónica (SFC). A los 18 meses de baja la Administración catalana le da el alta.
Me asesora una abogada experta en el tema -comenta María-, vamos a juicio, lo ganamos y me reconocen una incapacidad absoluta. Al año y medio, el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC), me la quita, dando la razón al recurso de la Seguridad Social (S.S.). Vuelvo a solicitar la incapacidad a la sanidad catalana, ellos me reconocen mis enfermedades, pero me la deniegan, así que volvemos a denunciar a la SS, y volvemos a juicio, esta segunda vez también me la deniegan, alegando, que el TSJ, me la quitó por las mismas enfermedades.
En esos momentos, mi abogada me recomienda, no recurrir esta sentencia, pues no ve posibilidades de ganarla. Una muy buena amiga abogada, se lo comenta a la entonces compañera de despacho, la abogada Mónica Carrillo y ella dice que por supuesto que hay que recurrirla, así que ella desde ese momento se hace cargo de mi caso, hace el recurso y al año y medio, hemos recibido con total alegría la sentencia que te he enviado.
Destacar el deterioro físico y psicológico, que todos estos procesos conllevan para la salud de quienes padecen estas enfermedades incapacitantes.
Francisco Almodóvar, coordinador de abogados del Bufete Almodóvar & Jara, el nuestro -en el que estamos a la espera de sentencia por el caso de Jennifer Sousa y la próxima semana también tenemos un juicio en Zaragoza por otro caso “mediático” de SQM-, ha leído el texto jurídico y comenta:
Es una buena sentencia. Clara, sencilla y directa. Es un reconocimiento al colectivo de enfermos. El juez admite que este tipo de dolencias, más si son en grado máximo, son susceptibles y encajan en el derecho a solicitar y ser concedida una incapacidad permanente total. Es un avance, aunque la meta está todavía lejos. Hemos de llegar a que el sistema laboral y social pueda admitir a todo tipo de personas enfermas, a las cuales no les gusta la palabra “incapacidad total”, ni tampoco sentirse como tales. Aún así, y en cuanto a los derechos sociales, este tipo de sentencias están marcando una buena base de reconocimiento.

La coenzima Q10 podría mejorar a los pacientes con fibromialgia

Mario Cordero ha demostrado que en la enfermedad hay una importante deficiencia de esta sustancia, ligada a la inflamación
Investigador de la Facultad de Medicina de la Universidad de Sevilla y profesor de Posgrado en la Facultad de Odontología. Este experto en Fibromialgia ofreció ayer una ponencia en el Encuentro «Retos de la ciencia II», organizado por la Federación Alba Andalucía, que representa a las personas afectadas por esta enfermedad.

CARMEN ROMERA Las actuales investigaciones de Mario Cordero se centran en lo que se conoce como Mitocondriopatia, pero su campo, según cuenta, está más enfocado a la fibromialgia, una enfermedad que afecta al 5% de la población mundial.

¿Qué novedades se investigan actualmente?
Precisamente hoy presento el último trabajo que hemos publicado en la prestigiosa revista Antioxidants & Redox Signaling, lo que ha sido un buen salto tanto para nosotros como para la fibromialgia, porque no se suele publicar en esos índices de impacto. En esta ocasión hemos demostrado que en la fibromialgia hay una importante disfunción mitocondrial y una deficiencia de coenzima Q10, y eso está relacionado de forma muy directa con la inflamación que tanto se conoce en muchos pacientes. Es el detonante de esa inflamación.

Entiendo que también se investigan posibles soluciones.
Hemos demostrado que se protege la mitocondria y se reducen los radicales libres como el estrés asociativo, además de que también se reduce la inflamación. En el estudio trabajamos con la coenzima Q10, que es un componente de la mitocondria, un transportador de electrones. Hemos hecho estudios preliminares con pacientes y ahora estamos realizando ensayos clínicos. Hace poco hemos terminado uno con 20 pacientes en Q10 y placebo, y tenemos otro en marcha con unos 120 pacientes.

¿Y qué resultados se han obtenido en estos ensayos?
Los resultados de estos estudios son bastantes importantes y positivos, porque se ve una reducción significativa de los síntomas que no se ven en los pacientes tratados con placebo, y a nivel molecular se ve un cambio radical en cuanto a la disfunción mitocondrial, el estrés asociativo, la inflamación…

Entonces,¿la Q10 puede frenar el avance de esta enfermedad?
Puede frenarlo un poco. La fibromialgia desgraciadamente no tiene cura, pero nuestro objetivo es encontrar, por un lado, las causas de la enfermedad y, por otro lado, entender el mecanismo de por qué se produce para luego poder pararla o al menos frenarla. No la vamos a curar, quizás, de aquí a unos años, pero al menos vamos a intentar conseguir frenarla. En esto, los resultados de los ensayos que hemos realizado son muy prometedores y la coenzima Q10 podría ser un acercamiento a la mejora de los pacientes.

El tratamiento en sí, ¿en qué consiste y cuándo podría comercializarse?
Se trata de un producto nutricional, que no un fármaco, que deberán tomar los pacientes, por lo que evita muchos efectos secundarios. El tiempo que puede tardar en llegar al paciente dependerá de Sanidad, pero sí es cierto que en muchos países se usa ya como primera barrera para muchas patologías cardiovasculares, Parkinson o Alzheimer. En nuestro caso, para la fibromialgia nos gustaría ver que se usa en un futuro, aunque no todos los pacientes se podrán beneficiar de él y no a todos les causará los mismos efectos, pero sí un gran porcentaje de ellos.

¿Cuál es el motivo de que no todos los pacientes puedan beneficiarse del tratamiento?
Porque hay pacientes que no tienen disfunción mitocondrial y sería en estos en los que sería efectivo, ya que existe una deficiencia de producción de la coenzima Q10. La fibromialgia es una enfermedad que padecen miles de personas en el mundo y que no todas tienen el mismo origen, aunque sí los mismos síntomas. Estos son dolor, cansancio, problemas del sueño, trastornos de la memoria y un poco de ansiedad y depresión.

¿Cómo es el actual tratamiento de estos pacientes?
Actualmente al paciente se le dan muchos fármacos. Cada uno es para un síntoma y estamos hablando de un analgésico para el dolor, un antidepresivo para la depresión y así sucesivamente. Lo que ocurre al final, en la mayoría de los casos, es que no se consigue la mejora pero sí un agravamiento de los efectos secundarios.

En definitiva, ¿cómo mejoraría la vida del paciente la Q10?
Según nuestros datos, con la reducción del dolor y del cansancio, la mejora del sueño y de la memoria y, por tanto, mejora de la depresión que esto conlleva.

Dolencias en la región lumbar, cuello, tórax, muslos, insomnio, dolor de cabeza o depresión, se trata de fibromialgia

Ciudad de México.- Si una persona experimenta dolencias por más de tres meses en la región lumbar, cuello, tórax y muslos; padece insomnio, dolor de cabeza o depresión, puede tratarse de fibromialgia. El término fibromialgia proviene del latín fibra (fibra) y del griego mío (músculo) y algia (dolor).

El doctor Luis Javier Jara Quezada, director de Educación e Investigación del Hospital de Especialidades del Centro Médico Nacional (CMN) La Raza, explicó que la fibromialgia es una enfermedad que se caracteriza por un dolor exacerbado de origen no identificado, que en alrededor del 90 por ciento de los casos afecta a las mujeres.

Indicó que este dolor, en general, es un síntoma de trastornos reumáticos, sin embargo, en este caso se descartan porque la fibromialgia no manifiesta inflamación sino malestar físico en ligamentos y tendones.

Para analizar el estado del paciente, se realizan estudios de laboratorio y si éstos no revelan signos de padecimientos que afecten articulaciones y transcurre un lapso mayor de 90 días en el que el enfermo presente cuadros permanentes de dolor, se confirma el diagnóstico de este padecimiento.

Con base en lo anterior, se debe iniciar un tratamiento multidisciplinario en el cual la intervención del reumatólogo es necesaria para prescribir los analgésicos y aliviar el dolor. El psiquiatra, participa con la medicación de antidepresivos y el psicólogo ayuda en el manejo de las emociones.

Por lo que se refiere a la terapia física, los especialistas recomiendan practicar rutinas aeróbicas de bajo impacto como natación o yoga.

El doctor Jara Quezada dijo que los factores que pueden incidir a que este padecimiento se presente con mayor frecuencia en las mujeres se debe a que son más aprensivas a problemas personales o laborales, mismos que incrementa el estrés.

En promedio, apuntó, se ha observado que la fibromialgia se manifiesta entre los 20 y 40 años. Aclaró que esta afección no es causa de muerte, además, el 80 por ciento de los pacientes que siguen las indicaciones de los especialistas logran el control de las molestias, lo que significa vivir sin dolor.

La hipersensibilidad a las ondas que producen los teléfonos móviles se convierte en una nueva causa de incapacidad permanente.

España, septiembre de 2011.- Así lo ha dictaminado el Juzgado de lo Social 24 de Madrid al declarar la incapacitación permanente de una profesora universitaria que padecía fatiga crónica e hipersensibilidad electromagnética y ambiental. La sentencia es única en este aspecto y crea precedente para futuras patologías relacionadas con la hipersensibilidad a estas ondas. El veredicto se dictó el pasado 23 de mayo y concedió a la docente el 100% de su base reguladora, que ascendía a 1640,80 euros.

El Equipo de Valoración de incapacidades de la Seguridad Social, (E.V.I) , reconoció en su diagnóstico clínico: síndrome de fatiga crónica, enfermedad celíaca, fibromialgia y síndrome de hipersensibilidad electromagnética y ambiental, pese a lo cual desestimó la incapacitación de la paciente.

El Juzgado de lo Social de Madrid pone de nuevo en entredicho el criterio para la concesión de este grado por parte de la dirección provincial del instituto nacional, y reconoce los derechos de la solicitante al afirmar que presenta enormes problemas para el desempeño de sus tareas “con adecuado nivel de profesionalidad y rendimiento”.

El Grupo Médico Jurídico quiere hacerse eco de esta sentencia pionera en la defensa de aquellos que tienen derecho a una pensión de incapacidad permanente, y se reafirma en su espíritu de no dar ningún caso por perdido, cuando existe una base médica y jurídica suficiente. El Grupo Médico Jurídico es pionero en la defensa de aquellos que solicitan la incapacidad, por accidente o enfermedad, asesorando a éstos desde un punto de vista técnico, médico y jurídico desde 1978.

Carmina Olivé: Una mirada a la fibromiàlgia des de l’infermeria

Tenim l’honor i el plaer de publicar un resum de la tesi doctoral de la nostra companya i membre fundadora de Dempeus per la salut pública, Carmina Olivé, que ha llegit recentment i versa sobre la fibromiàlgia des duna perspectiva infermera tot i escoltant als propis malalts.
.
Com bé sabeu els que ens seguiu des de l’inici de Dempeus per la salut pública, la lluita per un adequat tractament a la sanitat pública de la fibromiàlgia i altres malalties emergents ha estat un dels motius que ens vàrem impulsar a associar-nos i que figura en els punts bàsics del nostre manifest.

Els significats de l’experiència viscuda per persones amb fibromiàlgia.

Una mirada des de la Infermeria
RESUM

Aquesta tesi planteja la vivència de persones afectades de Fibromiàlgia, malaltia crònica de difícil maneig clínic, des d’una perspectiva Infermera i adoptant la investigació qualitativa com a paradigma d’investigació, fent un disseny d’etnografia enfocada. S’ha fet Observació Participant (OP) a contextos clínics i contextos socials i s’han fet un total de 18 Entrevistes en Profunditat Obertes (EPO) a homes i a dones amb FM, a familiars, a polítics i a professionals, l’anàlisi ha sigut interpretatiu partint de les notes de camp de l’OP i de la transcripció literal de les EPO..

L’objectiu general de l’estudi és indagar en els significats de l’experiència viscuda al voltant del diagnòstic i les perspectives de vida de persones amb FM, amb la finalitat d’elaborar estratègies per a una millor cura infermera.

L’anàlisi mitjançant unes ulleres infermeres graduades amb els models de Merle Mishel i Boykin i Shoenhofer, entre d’altres, i partint de les narratives, ens permeten la mirada Infermera en una malaltia crònica que genera dolor i malestar en els diferents espais i contextos de vida.

Com a conclusions remarcar el trencament vital que suposa, per a les persones afectades i el seu entorn, la malaltia, tot i que aconsegueixen valorar l’experiència vital amb pèrdues i guanys, pèrdues per a la dificultat en el dia a dia per a homes i dones, en les tasques de la llar, la vida en família i de parella, el treball i les relacions socials; guanys en la presa de consciència de qui són, del que tenen, del nou valor que atorguen a cada moment, a les relacions familiars i amistats, a la possibilitat que han tingut de fer coses que d’altra manera no hagueren fet. Es percep malestar, frustració i conflictes en les relacions de cura i tractament. L’associacionisme és valorat, tot i que hi ha qui prefereix desenvolupar-se en altres contextos, es parla que a les associacions hi podrien participar professionals amb una actitud desinteressada. El diagnòstic diferencial, un tractament individualitzat i unes cures infermeres professionals esdevenen essencials per a una adaptació harmònica. El tractament es fa segons prescripció mèdica i hi ha forta adherència. Mostren un fort interès per mantenir-se actives i només el cansament i el dolor les fan desistir en les activitats tant personals i de lleure com socials i de treball. El temps es viu de manera particular i es pensa poc en el futur.

Pel que fa a aportacions d’aquesta investigació podem parlar de la mirada global i complexa que fa de la vivència de la FM; el constatar que les persones afectades mostren un gran interès per ser protagonistes de les seves vides i mantenir-se actives en els diferents àmbits, també en el laboral; dir que infermeres són poc visibles i, quan hi són, estan representades per un rol delegat i tradicional, manifestant que atenció infermera centrada en els significats de l’experiència, i que utilitza la narrativa, va més enllà de la patologia i afavoreix que la persona cuidada esdevingui protagonista de la seva vida com és el desig que manifesten. Pel que fa als professionals mèdics representen els més visibles del sistema salut. El col·lectiu afectat diu que els necessita, i diferencia aquells que els comprenen i ajuden d’aquells que els desqualifiquen; el col·lectiu de persones afectades te la percepció que quan es cataloga algú de FM qualsevol queixa s’associa a la malaltia, podent passar desapercebudes altres alteracions senzilles o greus; les associacions cobreixen necessitats específiques que les administracions obliden, es planteja la possibilitat de participació professional sempre i quan tinguin una actitud de servei desinteressada, mostren una forta consciència de temporalitat, es gaudeix de les coses petites i dels moments sense crisis i es pensa poc en el futur.

Pel que fa a propostes adoptar models infermers centrats en la persona que rep els cuidatges, contemplar la narrativa com instrument per a la coneixença de l’altra i els fenòmens al voltant de la salut i la vida, treballar de manera inter-poli-trans-disciplinar contemplant un diàleg fluït i incorporar el compromís social i polític en la salvaguarda de les necessitats globals de salut.

Carmina Olivé

Podeu seguir a la Carmina al seu bloc: Enfermeria: compromiso personal, profesional, social, político….

Ja tenim LOTERIA de NADAL

. Per nosaltres és un mitja per poder tenir diners i invertir.los en millorar la nostra qüalitat de vida. Si voleu algún número, m’ho feu saber o a traves del telèfons de l’associació i recollir-lo al local. si això fos dificil, també fariem de manera de poder-ho arreglar. Ho deixo a les vostres mans. Moltes gràcies per endavant. Montserrat Mas

La “inmensa mayoría” del personal médico prefiere tratar a otro tipo de paciente antes que a uno con fibromialgia

La “inmensa mayoría” del personal médico prefiere tratar a otro tipo de paciente que no sea uno diagnosticado con fibromialgia, según revela el estudio ‘Mitos y realidades de la fibromialgia en Atención Primaria’, que sostiene también que la “mayoría” de estos pacientes “creen que mejoraría su enfermedad si mejora su situación personal”.

SEVILLA, 3 (EUROPA PRESS)

Este investigación, a la que ha tenido acceso Europa Press, se ha centrado en determinar las características físicas, sociales y del entorno de los pacientes diagnosticados de fibromialgia, al objeto de determinar “cómo afecta la fibromialgia a estos pacientes”.

Este trabajo, que se ha presentado recientemente en Sevilla en el marco del 20 Congreso de la SAMFyC, trató del mismo modo de describir los distintos tratamientos prescritos a los pacientes diagnosticados de fibromialgia, de los que este estudio ya sostiene en sus conclusiones que dicha enfermedad “está hipertratada mayoritariamente con analgésicos y AINEs”.

Otro de los objetivos de los autores del presente trabajo, médicos de familia del Hospital Blanca Paloma de Huelva y de la Unidad de Gestión Clínica de Isla Chica (Huelva), consistió en evaluar las comorbilidades existentes, así como analizar el conocimiento de su enfermedad y la relación médico-paciente. Como objetivo último, se trató de determinar la creencia sobre la fibromialgia como enfermedad por parte del personal médico.

La muestra poblacional fue gracias a la captación secuencial de pacientes en consulta, de ambos sexos, cualquier edad y diagnosticados de fibromialgia. Los criterios de exclusión fueron para pacientes embarazadas, enfermedades terminales, depresiones mayores o esquizofrenia.

De la muestra el 95,8 por ciento eran mujeres, un 41,7 por ciento presenta sobrepeso y un 54,2 por ciento se muestra satisfecho con su vida. Además, el 75 por ciento son también cuidadores principales de una persona.

Otros datos de interés extraídos del estudio corresponden a que un 70,83 por ciento son tratados con analgésicos, que un 75 por ciento presentan depresión importante, un 29,2 por ciento disfunción sexual y un 25 por ciento han sufrido trauma sexual y/o violencia de género. Respecto al personal médico, esta investigación revela que solo el 26,1 por ciento cree en la fibromialgia.

Por todo ello, los autores de este trabajo concluye que el perfil de pacientes “coincide con el descrito por la literatura actual”; que la enfermedad “no limita a los pacientes”, pero que afecta a su actividad diaria “generando un alto grado de ansiedad y depresión por el dolor que presentan”; y que la enfermedad está “hipertratada mayoritariamente con analgésicos y AINEs”.

Considera también ese trabajo en sus conclusiones que “más de la mitad” de los pacientes presentan artrosis y/o patología osteomuscular, además de otras comorbilidades asociadas a la fibromialgia; y que la mayoría de los pacientes “creen que mejoraría su enfermedad si mejora su situación personal”. Respecto al estamento facultativo médico, el trabajo admite que “la inmensa mayoría del personal médico prefiere otro tipo de paciente para tratar”.

Impugnar l’alta mèdica

¿Què podem fer si, trobant-nos en situació d’incapacitat temporal, rebem l’alta mèdica abans d’estar en plenes condicions de reincorporar-nos a la feina? ¿Podem impugnar aquesta decisió? Miguel Arenas, advocat especialista en Seguretat Social, ens explica com fer-ho.
Les altes mèdiques emeses de forma manifestament injusta tant per l’ICAMS en tasques d’inspecció mèdica en els casos de malaltia comuna, com per les mútues d’accidents de treball quan el procés d’incapacitat temporal deriva de contingència professional, ha estat objecte de reconeixement per part del legislador que ha dissenyat un procediment especial d’impugnació en la Llei 36/2011, reguladora de l’ordre jurisdiccional social. Intentem aclarir alguns dubtes sobre aquest nou procediment.

És obligatori en tots els casos interposar reclamació prèvia?.
Sí, amb l’excepció de les resolucions administratives expresses en què s’acorda l’alta mèdica emeses pels òrgans competents de les entitats gestores de la Seguretat Social pel compliment del termini de durada de tres-cents seixanta-cinc dies de la prestació d’incapacitat temporal

Quin és el termini per interposar la reclamació prèvia?
Estableix l’art. 71 de la llei que és requisit necessari per formular demanda en matèria de prestacions de Seguretat Social, inclosa la impugnació d’altes mèdiques, que els interessats interposin reclamació prèvia davant l’entitat gestora. El termini no serà el genèric de 30 dies, sinó que s’ha d’interposar en el termini d’onze dies des de la notificació de la resolució.

Davant qui s’ha d’interposar?
Prenent en consideració la diversitat de solucions que ofereix l’art. 71, entenem que en malaltia comuna s’ha de reclamar a l’INSS i a l’ICAMS-ICS i, en cas d’accident de treball o malaltia professional, a més a més, caldrà fer-ho també a la mútua.

De quin termini disposa l’Administració per resoldre?
Molt breu, el termini per a la contestació de la mateixa serà de set dies, s’entendrà desestimada un cop transcorregut aquest termini.

Quin és el termini per interposar demanda?
En els processos d’impugnació d’altes mèdiques, el termini anterior serà de vint dies que, en aquells casos en què no sigui exigible reclamació prèvia, es computarà des de l’adquisició de plens efectes de l’alta mèdica -extinció del INSS als 365 dies de l’inici de la IT- o des la notificació de l’alta definitiva acordada per l’entitat gestora.

A qui he de demanar?
A l’entitat gestora i, si s’escau, a la mútua. És normal i habitual incloure a la demanda al servei públic de salut -ICS-. Excepcionalment també a l’empresa del treballador, quan es qüestioni la contingència.

Davant de qui es presenta la demanda?
El Jutjat Social que correspongui al domicili del demandant o el lloc d’emissió de la resolució.

Quines característiques té el procés?
Serà urgent i tindrà una tramitació preferent. És aconsellable pel que fa a la prova que s’ha de practicar en l’acte de judici documentar la malaltia i el fet que aquesta ens impedeix anar a la feina mitjançant, per exemple, informes d’urgències o del doctor de família que siguin propers en el temps a l’alta mèdica.

Es pot recórrer davant del Tribunal Superior de Justícia?
No, l’art. 191.2 g) Llei 36/2011 és contundent: “Tampoc procedirà recurs en processos d’impugnació d’alta mèdica sigui quina sigui la quantia de les prestacions d’incapacitat temporal que percep el treballador”.

Aquest i molts altres articles relacionats amb el Dret de Seguretat Social els podeu trobar a ‘Otro blog más’, la pàgina personal del nostre company Miguel Arenas, advocat del Col·lectiu Ronda [ @marenas_]

19 d‘octubre: Dia Mundial contra el Càncer de Mama

A Catalunya, una de cada nou dones en tindran al llarg de la seva vida

Aquests dies el món s’ha anat vestint de rosa per celebrar el Dia Mundial contra el Càncer de Mama. Arreu del planeta es promouen iniciatives per conscienciar sobre la malaltia i recaptar fons per ajudar en la seva investigació. Gràcies a aquestes aportacions i els esforços en les investigacions, més d’un 80 per cent de les dones amb càncer de mama sobreviu a la malaltia.
Cal recordar que el càncer de mama és el que més incidència té entre les dones catalanes i que per això en un dia com aquest s’insisteix molt en la necessitat de la detecció precoç, ja que detectar el càncer en les fases més inicials augmenta moltíssim les possibilitats de supervivència.

Govern i Taula del Tercer Sector signen un nou Pla de Suport al Tercer Sector Social

Inclou 50 mesures per enfortir les entitats socials davant l’increment de les necessitats socials.

El Govern català i la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya han signat i presentat avui un nou Pla de Suport al Tercer Sector Social. L’acte de signatura del Pla s’ha celebrat al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, presidit pel M.H. President de la Generalitat de Catalunya, sr. Artur Mas. També hi han estat presents, per part del Govern, el conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, així com alts càrrecs de tots els Departaments de la Generalitat que hauran de dur a terme les mesures previstes en el Pla. Per part de la Taula del Tercer Sector, hi han assistit la seva presidenta, sra. Àngels Guiteras, els presidents i presidentes de les 31 federacions d’entitats membres de la institució, i també una àmplia representació de les 4.000 entitats socials que agrupa.

El Pla signat avui consta de 50 mesures que el Govern s’ha compromès a dur a la pràctica, sigui des dels diversos Departaments de la Generalitat, sigui com a demandes davant del govern de l’Estat, o sigui per mitjà de la col·laboració amb la Taula del Tercer Sector. Es tracta de mesures que no suposen cap despesa addicional per als pressupostos de la Generalitat, d’acord amb un requisit pactat prèviament per les dues parts, però que igualment suposaran un avenç important per a l’enfortiment del Tercer Sector Social català. Aquest és el segon Pla de Suport al Tercer Sector Social del Govern català, puix que l’anterior executiu va impulsar un primer Pla per al període 2008-2010.

El Pla es posarà en marxa en un moment d’increment alarmant de les necessitats socials i de les situacions de vulnerabilitat, i també d’augment de les dificultats de les entitats socials per donar-hi resposta a causa dels problemes pressupostaris i de tresoreria de les Administracions i de la restricció del crèdit bancari. Per això la Taula del Tercer Sector ha acollit amb satisfacció aquest Pla del Govern, per la seva oportunitat i pel compromís envers el sector que demostra, malgrat les dificultats de l’administració catalana per pagar puntualment els concerts, contractes i subvencions a les entitats socials. La Taula del Tercer Sector confia que el Pla serveixi per enfortir l’activitat i la capacitat de les entitats socials del país per atendre els col.lectius més vulnerables i per cooperar més i millor amb les Administracions en la preservació del model català de benestar i cohesió social.

El conjunt de mesures d’aquest nou Pla s’han agrupat en quatre àmbits:

I. Millora de la suficiència econòmica

II. Formació i assessorament

III. Foment social i reconeixement

III. Simplificació i facilitació de la relació amb l’Administració

I dins d’aquests àmbits, les mesures s’orienten als objectius següents:

Accés a finançament
Cessió d’espais
Professionalització i millora de la qualitat
Relacions amb el món empresarial
Simplificació de les relacions i dels tràmits amb l’Administració
A continuació s’indica una selecció d’algunes de les 50 mesures, vinculades a aquests diversos objectius:

Mesura 3: Concertar en el termini de tres anys totes les places de serveis per a discapacitats

Mesura 5: Impuls de les línies de crèdit de l’ICF a les quals les entitats socials poden acollir-se

Mesura 14: Elaboració de plecs de prescripcions tècniques que fomentin la compra social a les entitats del tercer sector

Mesura 17: Mesures dirigides a incloure l’IVA en el preu dels procediments de contractació pública quan hi intervinguin entitats del tercer sector

Mesura 19: Impulsar un espai de diàleg amb les fundacions de les caixes d’estalvi per donar continuïtat a la seva obra social

Mesura 23: Cessió d’immobles de l’Administració a les entitats socials

Mesura 31: Desenvolupament d’un curs de formació de directius i gestors de recursos humans per a entitats del tercer sector

Mesura 32: Pla pilot per incloure el voluntariat en entitats socials dins la formació acadèmica de l’ESO

Mesura 36: Celebració d’una cimera anual entre les federacions d’entitats de la Taula del Tercer Sector i el president de la Generalitat

Mesura 39: Grup de treball interdepartamental per simplificar els procediments de sol.licitud, tramitació i justificació de les subvencions

Mesura 43: Seguir exigint al govern de l’Estat el traspàs del 0,7% de l’IRPF per a finalitats socials

Mesura 45: Demanar al govern de l’Estat la reforma urgent de la Llei de mecenatge per facilitar l’arribada de finançament privat a les entitats socials

Durant la seva intervenció, la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Àngels Guiteras, ha agraït el compromís del Govern català amb el Tercer Sector que significa aquest Pla: “Amb el nou Pla, el govern demostra sensibilitat i reconeixement cap a les entitats socials del país”. Guiteras també ha defensat que “en uns moments de cruïlla històrica, les entitats socials catalanes estem compromeses i seguim treballant per sortir de la crisi i per construir el projecte col·lectiu del nostre país”

El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas ha ressaltat que “en els temps que venen, Catalunya s’haurà d’acostumar a comptar amb els seus propis recursos, i les seves energies”. El president Mas també ha apostat perquè “tots els agents del país es posin, ara, al servei per aixecar el país”. Durant la seva intervenció, el president Mas ha agraït la capacitat i l’actitud del Tercer Sector Social per tirar endavant Catalunya.

Pots consultar el ‘Pla de Suport al Tercer Sector Social’.